HISTÒRIA

La història de l'Hotel Granvia està molt lligada a la de l’Eixample

Un hotel amb història

L’edifici que acull l'Hotel Granvia va ser construït el 1870 pel mestre arquitecte Jeroni Granell. Primer va ser un palau burgès, que pertanyia a la família Serra Chopitea.

L’Hotel Granvia es va inaugurar el 1935, després d’una reforma en la qual es van respectar els elements principals del palau: la façana, l’escalinata principal i el gran saló. Entre els espais de l’època que s’han mantingut destaquen el saló Gran Via, el saló Don Bosco, la capella, l’habitació de la senyora Dorotea i tota la galeria principal, amb les seves arcades i columnes.

Durant tot el segle xx, l’Hotel Granvia va ser un referent a Barcelona. En les seves habitacions s’hi van allotjar actors, polítics i personatges de l’alta societat catalana, espanyola i mundial. A més, les seves parets, per la bellesa i l’originalitat que les caracteritzen, han estat testimoni del rodatge de pel·lícules, reportatges, entrevistes a personatges famosos o presentacions oficials.

Primera planta | Hotel Granvia - Barcelona

1870

L’any 1870, Josep Maria Serra Muñoz i Dorotea de Chopitea y de Villota, tots dos naturals de Xile i descendents de famílies aristocràtiques espanyoles, van encarregar al mestre d'obres Jeroni Granell Mundet la construcció de la seva residència senyorial al nou Eixample de Barcelona, concretament a la Gran Via de les Corts Catalanes, just al costat del passeig de Gràcia.
Jeroni Granell Mundet (Barcelona 1834-1889) va ser mestre d’obres titulat l'any 1854, artesà i decorador. A més, tenia el títol d’agrimensor, que correspondria al títol de tècnic en topografia que coneixem avui dia, i el de director de camins veïnals des del 1855, que equivaldria al títol d’enginyer de camins, canals i ports actual. Va ser el responsable de diverses obres a Barcelona, com el desaparegut edifici d’exposicions d'art de la Gran Via (1869), l’altar de l’església de la Concepció (1871) o el nucli de l’Hospital del Sagrat Cor (1885).És un representant típic de la generació medievalista, que va evolucionar cap a l’eclecticisme.

1873

El 1873, la família Serra Chopitea, accionistes principals de l’empresa Maquinista Terrestre i Marítima i socis fundadors del primer Banc de Barcelona el 1845, es va instal·lar amb les seves sis filles a la casa palau de la Gran Via, en ple Eixample.
El 1882, Dorotea de Chopitea va quedar viuda. A partir d’aleshores, va augmentar el seu compromís social per millorar la qualitat de vida dels barcelonins. Ha estat una de les dones que més ha fet per Barcelona, i això li va valer el títol honorífic de mare dels pobres.
La senyora Dorotea va mantenir correspondència amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el beat Miguel Rúa. També va contribuir a la fundació d’altres obres socials dels Salesians de Xile i Barcelona. Per exemple, va promoure la construcció de temples, escoles, hospitals i residències, com el temple del Tibidabo, l’Hospital de Sant Joan de Déu o l’Hospital del Sagrat Cor.
El 9 de juny del 1983, el papa Joan Pau II la va declarar venerable. Actualment, s’estudia la seva vida amb vista a beatificar-la. D’altra banda, fa poc l’historiador salesià Ramón Alberdi en va publicar la biografia: Dorotea de Chopitea y de Villota (1816-1891). Construir una Barcelona para todos (Fundación Edebé, 2009).

Gran Via de les Corts Catalanes | Barcelona

1881

Anys més tard, el palauet es va vendre i es va convertir en una de les seus del Cercle Artístic de Barcelona, fundat el 1881, conegut també com a Centre d’Aquarel·listes, tot i que al cap de tres anys va recuperar el nom original de Cercle Artístic amb motiu d’una refundació. L’any 1916, el rei Alfons XIII va concedir-li el títol de Reial Cercle Artístic de Barcelona. L’objectiu principal de l'entitat ha estat sempre promoure tota mena de manifestacions artístiques i culturals i donar-hi suport.
L'entitat va tenir un protagonisme destacat en la vida artística i social barcelonina, sobretot en els últims anys del segle xix i les primeres dècades del segle xx, per l’organització d'actes socials, balls i festes populars, com el balls al gran saló de la Llotja i al Gran Teatre del Liceu, per citar els més assenyalats.

1935

Després d’una reforma integral de l’edifici, el palau es va reinaugurar com l’Hotel Granvia. En els treballs de reforma es van respectar la façana, l’escalinata principal, que culmina amb una galeria amb columnes i una volta envidrada, un dels grans salons (el gran saló Don Bosco), la capella i l’habitació de Dorotea de Chopitea.
Es va convertir en un hotel de moda, als salons del qual se celebraven reunions, balls i festes dels socis del Reial Cercle Artístic de Barcelona o del Gran Teatre del Liceu. Entre els seus clients habituals s’hi allotjaven actors, militars i personatges de l’alta societat catalana i espanyola.

1986

El 1986, el Grup Núñez i Navarro va comprar l’hotel amb l'objectiu de renovar-lo i convertir-lo en un hotel modern i de luxe.
Al llarg de la seva història, l’Hotel Granvia ha servit d’escenari per a pel·lícules, sèries i reportatges. Aquests han estat alguns dels rodatges més importants:

11-11-11 (Darren Lynn Bousman, 2011). Un thriller de terror escrit pel mateix Bousman, director de tres seqüeles de l’aclamada saga Saw (II, III i IV) i Repo! The Genetic Opera.
23-F: El día más difícil del Rey (RTVE, 2009). Minisèrie històrica de dos episodis rodat per l’equip de Televisió Espanyola. El repartiment l’encapçala Lluís Homar, que dona vida al rei Joan Carles I, acompanyat de Juan Luis Galiardo, que representa el paper d’Alfonso Armada, i José Sancho, que representa el de Jaime Milans del Bosch.
La silla (Julio D. Wallovits, 2006). Pel·lícula espanyola coneguda internacionalment amb el títol The Chair.
Inconscients (Joaquim Oristrell, 2004). Coproducció internacional, coneguda en anglès amb el títol Unconscious, rodada i ambientada en la Barcelona modernista del 1913.
Una mariposa sobre la espalda (Jacques Deray, 1978). Pel·lícula francesa que té com a títol original Un papillon sur l’epaule.

L’hotel també ha estat la localització ideal de reportatges fotogràfics per a revistes i catàlegs de moda, com Sposa Bella, Woman, ¡Hola! o el Magazine d’El País. Destaquen les sessions del prestigiós fotògraf Manuel Outumuro, que ha immortalitzat infinitat de models i actrius als salons de l’hotel.

2012-2013

Ja en ple segle xxi, l'octubre del 2012 es van iniciar les obres de rehabilitació, que van acabar el maig del 2013. L’Hotel Granvia ofereix 58 habitacions, totes úniques, incloent-hi habitacions familiars i una esplèndida JR Suite. També disposa d'un saló d’època amb biblioteca i business center, que donen accés a una terrassa amb jardí de 500 m2 magnífica, de la qual els hostes poden gaudir enmig del cor de l’Eixample.

Un palau històric per a un hotel que fa història.